L'educació artística en una edat en la qual el xiquet està deixant pas a l'adult no és solament una transmissió conceptual o procedimental. Ha de ser entesa, sobretot, com un mitjà per a desenvolupar la creativitat i fomentar l'expressió del món interior de l'alumne. És la tasca d’ensenyar a l'alumne quins recursos plàstics i visuals té al seu abast per a poder expressar-se de la forma més adequada possible.
Açò suposa per als estudiants una immersió en un procés de autodescobriment, en el qual investigaran què idees volen expressar, i aprendran quines són les millors tècniques i materials per a expressar-les. Açò els portarà a desenvolupar també l'autocrítica, estratègies de planificació… processos necessaris per al creixement i desenvolupament personal.
El professor d'educació plàstica ha de fomentar aquest creixement interior, però evitant que els alumnes perden en cap moment la creativitat. En aquesta fase els alumnes es troben abandonant la infància, i és quan més cal fomentar la seua imaginació i la seua capacitat per a innovar, per a que puguen crear la seua pròpia identitat i forma de veure la realitat. Per açò, com sosté Caroline Sharp (2004), el professor ha de “tolerar l'ambigüitat, plantejar preguntes amb diferents respostes, animar a l'experimentació i a la persistència i felicitar al xiquet davant una contestació inesperada”. Es tracta d'aprofitar i canalitzar les idees que sorgeixen en el procés artístic per a espentar la creativitat dels estudiants.
A més, l'educació de la capacitat perceptiva dels individus, el “ensenyar-los a mirar, en lloc de veure” és molt important en aquesta etapa. És responsabilitat del professor d'educació plàstica l'ensenyar a l'alumne a observar i donar-li les eines per a ser crític amb les imatges del seu entorn. Açò permetrà a l'estudiant, per exemple, desxifrar què recursos gràfics s’estan usant en determinades imatges i amb quina finalitat. Açò és molt important per a formar persones amb esperit crític.
És necessari formar a una futura ciutadania perquè siga crítica i creativa, no solament pel seu benestar individual, sinó per a potenciar un desenvolupament cultural i econòmic plural.
També està en la nostra mà educar a persones amb sensibilitat per la bellesa i l'estètica, que sàpien valorar les diferents manifestacions artístiques de diverses cultures. Açò enriqueix la personalitat i genera persones capaces de veure les coses des de diverses perspectives.
Els futurs integrants de la societat han de valorar la llibertat d'expressió, i a açò pot ajudar-los l'educació artística, a considerar que hi ha diferents formes de manifestar una mateixa idea, o que la realitat pot percebre's de diverses maneres. A açò també ajuda que els alumnes aprenguen a treballar amb els seus companys, en grups, que aprenguen la importància de les experiències artístiques compartides. De esta forma desenvolupen també la intel·ligència emocional.
En definitiva, no es tracta tant de formar a futurs artistes, sinó de formar a persones crítiques, creatives i amb esquemes mentals oberts, capaços de reconèixer la bellesa (i la seua subjectivitat) del món que els envolta.
FITXA D’ACTIVITAT DOCENT
DESCRIPCIÓ:
S’organitza la classe en grups de 4 o 5 alumnes. Cada grup s’inventarà una endevinalla i l’escriurà a un paper. Els papers es repartiran entre els grups, i cada grup haurà de dibuixar un panell en format A1 que represente el que ells pensen que és la resposta de l’endevinalla que els ha tocat. Després, cada grup rebrà el panell que altre grup ha fet de la seua endevinalla i haurà de suposar quin grup l’ha dibuixat.
L’objecte de l’experiència, més que endevinar, és crear un panell que siga correcte des del punt de vista compositiu i de l’ús del color.
OBJECTIUS DIRECTES:
1. Aprendre els principis de la composició d’un panell.
2. Aprendre a expressar conceptes amb el llenguatge visual i la composició.
3. Valorar la importància del color com a element expressiu i utilitzar-lo per a expressar conceptes i transmetre un missatge.
4. Diferenciar entre la imatge representativa i la imatge simbòlica.
OBJECTIUS TRASVERSALS:
1. Aprendre a treballar en equip i a arribar a acords amb els companys.
2. Conèixer millor als companys de classe i fomentar un ambient de camaraderia.
3. Potenciar la creativitat i la imaginació dels alumnes per a la creació d’imatges.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
1. Es formen equips de treball de tres o quatre companys, per tal de que treballen col·laborativament.
2. Tots els grups debatran internament, proposaran una endevinalla, que entre tots els membres hauran inventat i la escriuran a un paper. El professor guiarà aquest procés per assegurar-se de que la resposta no és evident i te la suficient complexitat.
3. El professor replegarà tots els papers amb les endevinalles y els repartirà de forma aleatòria entre els grups.
4. Cada grup haurà de dibuixar un panell que represente el concepte que crega que és la resposta de l’endevinalla que li ha tocat.
El dibuix l’hauran de fer entre tots els components del grup. La composició s’haurà d’adequar al concepte que s’està intentant representar. A més, es tindrà en compte el color com element expressiu i compositiu: que la gama cromàtica utilitzada siga l’adequada per al concepte, es tindrà en compte el pes de determinats colors a la composició...
Els alumnes poden utilitzar per fer el dibuix aquells materials que creguen convenients, com retoladors, pintures, ceres... El suport el portarà el professor i serà una cartolina en format A1.
5. El professor/a s’encarregarà de replegar els panells i donarà cadascun al grup que ha proposat l’endevinalla que representen.
6. Cada grup tindrà el seu concepte representat gràficament per altre, però no sabrà a que grup correspon. Els alumnes hauràn d’endevinar qui ha fet el panell a partir dels coneixements que tenen dels companys.
CLOENDA:
Finalment, cada grup haurà de donar la solució de la seua endevinalla, per no deixar amb el dubte a la resta per sempre.
BIBLIOGRAFIA
Silió, E. (2013, 8 de abril). La buena escuela no asfixia la creatividad. El País. Recuperat de: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/05/actualidad/1365175865 _448281.html
Sharp, C. (2004). Developing young children’s creativity: what can we learn from research? National Foundation for Educational Research, 32. Disponible en: http:// www.nfer.ac.uk/nfer/publications/55502/55502.pdf
Fontal, O. (2014). La Educación Artística en el contexto postmoderno: un paso por las nuevas tecnologías. (Article inclòs al portal Educ.ar). Recuperat de: http:// www.educ.ar/dinamico/UnidadHtml__get__02f7a79c-7a0a-11e1-818f-ed15e3c494af/ index.html
Orden ECI/2220/2007, de 12 de julio, por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la Educación Secundaria Obligatoria.
ACTIVITAT PROPOSADA A LA CLASE
Fins ací arriba la meua reflexió personal sobre la importància de l'educació plàstica en Secundària i la meua proposta d'activitat per a desenvolupar els continguts del bloc 2 per als cursos primer, segon i tercer de la ESO, corresponents a la experimentació i el descobriment.
Per a posar la teoria en pràctica, vam proposar una altra activitat a la clase per desenvolupar-la en una sessió. Aquesta activitat la vam escollir i proposar entre tot el grup de companys encarregat del bloc 2 de continguts.
Primer vam explicar a la clase què es el llenguatge visual, els tipus, quins son els elements propis de la comunicació, les distintes funcions que pot tindre y els codis visuals. Per fer-ho, vam utilitzar la següent presentació:
C2 from Isabel Guinot
A continuació, vam explicar a la clase la següent activitat i tots els comanys van posar-se mans a l'obra.
FITXA D’ACTIVITAT DOCENT
DESCRIPCIÓ:
S’organitzaran els alumnes en grups de 3 o 4 persones i descontextualitzaran un anunci publicitari donant-li altres significats. Cada alumne portará revistes de casa a les quals ja haurà fullejat i sabrà més o menys quina classe d’anuncis hi ha en la revista. Entre tots triaran l’anunci que van a modificar. La tècnica més recurrent per a resoldre esta activitat seria el collage, però també poden dibuixar, refer l’anunci com ells vulguen. La finalitat és que canvien el significat a l’anunci elegit, canviant el llenguatge visual. Després, tots presentaran els nous cartells a la resta de la classe explicant què han canviat i per què.
OBJECTIUS DIRECTES:
1. Saber analitzar una imatge i ser capaç de canviar el seu significat.
2. Mitjançant el llenguatge visual crear nous significats a missatges ja representats.
OBJECTIUS TRANSVERSALS:
1. Fomentar la creativitat dels alumnes treballant conjuntament.
2. Saber expressar, amb el llenguatge visual, nous significats mitjançant la composició.
3. Entendre com es desenrotlla un anunci publicitari i per a què.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
1. Formaran equips de treball de tres persones per tal que aprenguen a treballar en equip.
2. Cadascun d’ells portarà una revista i decidiran entre els membres de l’equip quin anunci volen canviar el significat.
3. Una vegada tinguen clar quin anunci refer, elegir la tècnica, ja que poden resolde’l amb l’ajuda d’altres anuncis de les revistes que tenen o dibuixant ells mateix el nou anunci o fusionar les dos tècniques. El que ells vulguen.
4. Una volta ho tinguen resolt, presentaran a tota la classe quin era l’anunci que havien elegit i com l’han modificat, sent ells els nous emissors de la publicitat. Els companys actuaran com a emissors i diran si funciona bé el nou anunci, si els ha arribat el missatge desitjat.
5. El professor avaluarà cada grup i els dirà en què han errat i com podrien resoldre-ho la pròxima vegada que es vegen en una activitat de transmetre un missatge al públic.
Van eixir propostes molt interesants al final de la sessió. A continuació adjunte algunes fotografies realitzades durant l'activitat:
Ací tenim als companys, dividits en grups, molt concentrats.
El grup responsable de la proposta també treballa.
Finalment, cada grup va presentar la seua proposta i vam treure conclusions...
